Història

seccio historia

Col·legi Parroquial Don José Lluch és la denominació actual de l’escola parroquial d’Alboraya, institució educativa que celebrà el seu 50 aniversari en el curs 2009-2010, i que baix diferents formes i denominacions ha anat creixent i adaptant-se a les necessitats i canvis de la nostra societat local amb idèntica vocació de servei, a través de l’ensenyament i la promoció humana i cristiana de xiquets i joves.

Don José Lluch Vidal va ser el seu fundador. Va ser home decidit i d’ànim emprenedor, però sobretot va ser un home de Déu. El va enviar l’arquebisbe de València a la Parròquia d’Alboraya en 1956 com a vicari i va romandre en el ministeri durant 10 anys. Molt ràpid va haver de posar-se al capdavant de la mateixa doncs es donava la circumstància que el llavors Rector Don Salvador Dasí Sancho estava molt malalt. Eren anys de postguerra, de gran dificultat social i econòmica a Espanya, i el panorama escolar amb prou feines havia canviat des de 1929 amb unes poques places de la trucada segona ensenyament. La realitat era que la gran majoria de famílies d’Alboraya, fonamentalment famílies humils llauradores, no podien donar educació als seus fills doncs calia anar a l’escola de pagament a València. Don José ràpidament va entendre aquest problema i va veure en la promoció humana i cristiana a través de l’educació una gran llavor que era necessari escometre en benefici dels xiquets i joves d’aquell moment i del futur. Amb el seu talent decidit, gairebé autoritari darrere del bon desenvolupament dels seus projectes, Don José es va valer de quantes persones es van creuar en el seu camí, ja anassen mestres, pagesos del poble o industrials modests que van aportar amb els seus avals els diners inicials necessaris per a, gairebé miraculosament, poder començar la tasca. Va ser la gran aportació de l’Església d’Alboraya a la precària situació escolar, al servei de tots.

Va començar la seva marxa el 29 de gener de l’any 1959, amb l’autorització de la primera unitat estatal de xiquets de la qual es va fer càrrec Don Emilio Rei Fernández instal·lant-se en un local cedit en el carrer Salvador Giner cantó amb Miguel Monzó. Poc més tard, al desembre de 1960 es va autoritzar una unitat de xiques de la qual es va fer càrrec Donya Gloria Lapuerta Resano i que es va situar en el pis alt de la Casa del Comte de Zanoguera (coneguda com a Casa de Visanteta la d’Arpa). I així amb gran senzillesa van anar autoritzant-se noves unitats de xiquets i xiquetes, amb nous mestres com a Don Dionisio Burguera, que s’instal·laven gràcies a la il·lusió i l’ajuda de molts en els llocs més inesperats.

Don José va lluitar incessantment, en contínua oració a Déu, per aconseguir noves dotacions com un avanç de menjador que després es va inaugurar en 1964, nous equipaments, etc. i aquest procés va durar un temps, fins que finalment va culminar amb el naixement del “Patronat Parroquial d’Educació i Cultura PIO XII” en 1962.

La primera decisió del Patronat sent Director Don José Lluch, Director Adjunt Don Enrique Pastor que era el Vicari i President D. José Lanuza Cervera va ser la compra d’uns terrenys al poble més o menys en venda i la promoció de diversos blocs de cases de protecció oficial, per així amb els ingressos generats, construir els diferents edificis que haurien de conformar l’armadura del complex educatiu. Sota el registre del ministeri nº 46000377 que es manté hui dia, s’incorporava al Col·legi Asunción de La nostra Senyora, de preescolar i EGB, i al Centre d’estudis PIO XII per a l’estudi del batxillerat, denominació que incloïa la filial masculina nº 6 del “Institut Luis Vives” de València creada en 1963 i la filial femenina nº 6 del “Institut Sant Vicent Ferrer” creada en 1964. Posteriorment, a poc a poc es va anar construint noves dependències com el menjador, el gimnàs, Saló d’Actes, nous edificis i persones que van anar deixant la seua petjada en la història del col·legi fins a la configuració del mateix, gairebé com el coneixem en l’actualitat.

Els reptes més recents han estat a nivell legislatiu l’adaptació a les noves lleis d’educació, tant la reforma educativa que va suposar la LOGSE, com les transicions fins a l’actual LOMQE. La implantació de la tercera línia en Educació Infantil i Educació Primària en 2002 amb tots els canvis estructurals i equipaments necessaris. La compra en 2003 de la nau de Cuquito, única opció de creixement en nous espais, en la qual s’han situat els tallers de tecnologia d’ESO, un aula de música, la pista esportiva coberta, la Biblioteca i un nivell d’Educació Primària. La dissolució del Patronat al juny de 2004 com a entitat jurídica, havent complert amb escreix els seus objectius, i l’assumpció de la titularitat del centre de forma directa per la Parròquia, de manera que el col·legi es va convertir en un únic col·legi integrat que es denominà “Col·legi Asunción de La nostra Senyora – PIO XII” fins al curs del cinquentenari (2009-2010), any en què sigué rebatejat amb la denominació actual en honor al nostre Fundador.